Ara fa quasi cinc
anys que la Pilar Ruiz va venir al meu despatx al CSMA1 “Prenda, a ver si hacemos alguna cosica porqué estoy harta de este rollo”.
Crec que no la vaig entendre massa bé, però aquell dia en aquest despatx va
néixer el GAC.
A la Pilar ja la
coneixia de molts anys abans quan vaig tenir la sort de fer amb ella les
pràctiques de treball social per una absoluta casualitat. Una dècada més tard i
de nou per pur atzar vaig tornar per fer de treballador social a Badalona, i
vaig comprovar que quasi res havia canviat. Aquesta ciutat segueix sent un lloc
inhòspit pel treball social. Més de 30 anys de Serveis Socials i sembla que res
no funciona, que quasi tot està encara per fer i quasi tot es possible.
Li vaig dir que sí.
Que sí, abans d’entendre ben bé el que ella tenia al cap. D’una banda, perquè
jo també estava fart de la mirada miop del cas a cas i, de l’altra, perquè els
que la coneixeu ja sabeu com és quan et vol vendre una moto i perquè amb ella
tens la garantia de que encara que la moto sigui un fiasco el servei post venda
mai et deixa tirat.
I amb la mateixa
moto i la mateixa estratègia comercial vàrem enredar a la Macarena Sánchez i a
la Rosa Cañadas..... I després varen venir la Laia Gómez, la Maite Batet, en
Joan Carles Vega i la Geno Rovira i amb aquest grup i amb alguns altres que heu
anat entrant i sortint en moments concrets es va anar definit el Projecte del
GAC i ens vàrem liar la manta al cap i va ser deliciós participar a les
delirants reunions de debat i planificació, brutal veure com se’ns anava de les
mans per aterrar de nou més tard, meravellós compartir complicitats, dinars, festes,
viatges i feina, molta feina compartida.
El GAC m’ha ajudat
a definir una idea, que potser abans ja tenia, però sense forma ni consciència
clara que hi fos. Una forma d’entendre el treball social en una dimensió de
comunitat i de col·laboració. La idea que els casos són persones, que les
persones no són de ningú, ni es poden entendre a trossos; la idea que es poden
generar projectes des de sota, a partir de les necessitats, les potencialitats
i el coneixement dels serveis i els usuaris; la idea que es genera coneixement
de qualitat des de l’intercanvi i el treball conjunt, que es poden canviar els
serveis des de dintre, que es pot incloure als usuaris en el projectes i que la
seva participació genera canvis i els dignifica a ells i a les nostres intervencions.
Però no ens
enganyem, la moto no tira. El GAC ha fet fallida. Mai vàrem tenir vocació de
ser organitzadors de jornades i passejades, ens hem esforçat molt i sempre heu
estat molt generosos amb les vostres valoracions, però aquest no era el nostre
projecte. Això sense res més no és acció comunitària. El GAC havia de ser una
plataforma per un altre model de treball, per generar projectes, debatre idees
i generar col·laboracions que transcendissin el treball parcialitzat i complementessin
el treball personalitzat. Per això quan algú ens deia “es que no tinc temps”
sempre pensaven que no s’havia entès res i quan algú deia “es que tinc massa
feina” el GAC moria una mica més.
I al final l’hem
matat perquè els que hem estat tot aquest temps conduint la moto, no tenim
intenció de continuar empenyent-la si no arrenca. No volem sostenir un malalt i
per això el matem abans que es mori de pur esgotament.
Però el GAC deixa
un llegat: un grapat de petits projectes, el coneixement dels recursos de
Badalona, la possibilitat de poder treballar amb alguns d’altra forma,... i molt especialment, el plaer de coneixeus a
molts de vosaltres que només hereu noms, adreces de correu o veus al telèfon.
Alguns us heu convertit en bons companys i altres en grans amics.
Mantindrem la
llista de correu i potser ens animem a organitzar alguna trobada, alguna
passejada o alguna farra; els que estem entorn de la Salut Mental ja tenim al
cap un nou projecte comunitari i segur que també em trobareu si teniu una moto
per oferir, però ja res de tot això es farà com a GAC. Gràcies per compartir
aquest camí. El GAC ha mort, l’hem matat, tots nosaltres l’hem matat. Descansi
en pau.
Pedro Sánchez Leyva
Treballador Social CSMA Badalona1
Membre fundador del GAC
