2 D'OCTUBRE. DIA INTERNACIONAL DE L'EDUCACIÓ SOCIAL

Aquest divendre 2 d'octubre es celebra el Dia internacional de l'educació social i amb aquest motiu hem demanat a la nostra companya Susanna, educadora social a l'EAIA, una reflexió entorn la professió.

Felicitats educador@s.

Veritat, Consciència i valentia.

 
Quan vaig començar a estudiar Educació Social als 18 anys ja vivia sola i repartia pizzes, la motivació de deixar la pizzeria em va fer estudiar com una boja, però també pensava fermament que el món era injust i que jo el podria canviar. Els primers anys de professió treballava a totes hores, m’emportava els casos a casa i els objectius que em marcava eren grans i utòpics, vaig mal interpretar una classe de la facultat on un dels meus professors predilectes (en Jesús Vilar) va explicar que els objectius havien de ser realistes però també ambiciosos.
 

Arribats els 30, diverses feines i una trajectòria vital pròpia, el meu enfocament de la intervenció social es va anar modelant i la meva intenció ja no era canviar el món sinó fer el meu propi canvi intern.
 

Ara als 40, la meva ambició és acompanyar a les persones i els seus processos, respectant els seus temps i la seva manera de donar significació al món. Entenent que cada imaginari crea un constructe propi i que el sistema familiar és l’estructura més ferma que existeix. Cada petit canvi és un tresor que cal conservar com si fos l’últim, perquè segur que en vindran més si estem atentes.

L’Educació Social et dóna l’oportunitat constant de prendre consciència del teu propi jo, et posa davant de tot allò que no vols veure i et fa de mirall quan no t’atreveixes a mirar. Només cal estar atenta, agafar la por de la mà i obrir bé els ulls. Una oportunitat (encara que soni tòpic) per ser creatives i obrir el prisma, perquè a vegades les solucions estan a tocar dels dits, però en altres moments cal mirar als núvols.

Cal treballar amb vocació, amb cert idealisme (perquè no), formació i un treball personal coherent amb la teva intervenció, per donar-li honestedat. Un privilegi.

En Joan Garriga assegura que per ser feliç només calen tres coses: veritat, consciència i valentia, treballant d’educadora és necessària la veritat per veure que ens mou cada família, ser valentes per afrontar-ho i posar-hi consciència per no dipositar en l’altre allò que ens pertany i que ens és propi.

Susanna Giménez Bou

Educadora Social de l'EAIA de Badalona.